Una vegada construits els dos receptors, el més senzill i el regeneratiu, potser ha arribat l'hora de construir una emissora. En aquest apartat us proposo construir una emisora d'un abast màxim aproximat de 500 metres (això suposant que no hi ha hagi estructures metàl·liques, edificis, etc. que redueixen considerablement l'abast de l'emissora). Com a antenna es proposa utilitzar la mateixa que ja heu vist en un apartat anterior, és a dir, un cable llarg i una presa de terra com ara una canonada.
Els components electrònics necessaris són els següents:
COMPONENTS
1 cable molt llarg (màxim 75metres...) 1 Zòcal per al C.I. 1 micròfon FET-electret 1 condensador de 10 uF electrolític 1 resistència de 4,7K 2 condensadors de 47nF de poliéster 1 resistència de 2M 1 resistència de 10 ohms 1 resistència de 8,2K 1 Regulador de tensió LM 7809 2 Condensadors de 100nF de poliester 1 Oscil·lador de cristall de quartz de 5V JCO 8-3-B de 1MHz 1 Transistor BC337-25 1 Bobina de fil de coure esmaltat (unes 100 voltes sobre un plàstic de 1cm de diàmetre) 2 condensadors de 1uF de tàntal 1 ferrita de 20cm i 1 cm de diàmetre 3 condensadors de 470 uF electrolítics. 1 Condensador variable de 300pF 1 potenciòmetre de 220K Una bateria de 12V 1 C.I. LM 386 Interruptor Placa de Bakelita (petita) Fil de Coure Esmaltat 0,4mm.
És convenient instal·lar el circuit en una caixa metàl·lica i connectar-la al pol negatiu de la bateria. D'aquesta manera s'eviten tot tipus d'interferències que afecten al funcionament d'aquest tipus de circuit. Fixeu-vos que l'integrat LM7809 estabilitza la tensió a 9V independentment de les variacions del voltatge de la bateria, que se suposa proporciona un voltatge proper a 12V.
Aquesta tensió convé que sigui molt estable perquè qualsevol variació es traduirà en soroll en la modulació del senyal de sortida. Per a estabiltzar aquesta tensió al màxim s'utilitzen tres condensadors; és possible que amb menys condensadors n'hi hagi prou, però en el meu muntatge, per tal d'assegurar el bon funcionament fins i tot amb una bateria amb una resistència interna elevada, són necessaris.
La primera part del circuit correspon a un micròfon FET-electret alimentat a través d'una resistència de 4,7K . Aquest tipus de micròfon actua com una resistència que varia segons la intensitat del so que li arriba.
La caiguda de tensió a la resistència de 4,7K és, per tant, variable. Aquesta variació és extremedament petita i per tant cal amplificar-la molt. I s'amplifica en dos pasos:
- Primer amb un "preamplificador" constituït per un únic transistor BC337-25.
- La sortida del preamplificador es regula mitjançant el potenciòmetre de 220K i es connecta a l'entrada de l'amplificador LM-386 que actua com a amplificador amb un guany de 20 ( La configuració amb guany 200 és excessiva i inestable). D'aquesta manera obtenim un senyal suficientment amplificat per poder ésser emès per l'emisora que ens proposem construir.
La sortida del LM386 consisteix amb un component continu de 4,5 V (la meitat del voltage d'alimentació, que és de 9V) sobre el que se superposa un senyal d'audio d'amplitud variable. El component continu s'aprofita per alimentar un oscil·lador de cristall de quartz de 1MHz. L'oscilador que us proposo utilitzar està pensat per a ser utilitzat a un voltatge de 5 volts.
El senyal que genera aquest oscil·lador és el següent:
Fixeu-vos que no genera un senyal sinusoidal. A la pràctica això significa que també es generen freqüencies superiors imparelles: de 3MHz , 5MHz, etc.
El cristall però està alimentat per un senyal continu de 4,5V més un senyal variable d'audio. Aquestes variacions de voltatge modulen l'amplitud de l'oscil·lació del cristall. Les variacions de voltatge degudes al senyal d'audio es tradueixen en variacions d'amplitud a la sortida de l'oscil·lador. D'aquesta manera obtenim un senyal de 1MHz modulat per un senyal d'audio. Ja tenim el que voliem!.
El motiu pel qual s'alimenta el cristall amb un voltage d'alimentació inferior als 5 volts és el següent: superposat al voltage de 4,5V, hi tenim el senyal d'àudio amplificat provinent del micròfon. Si aquest senyal d'àudio és potent, aleshores el voltage de sortida de l'amplificador LM386 pot arribar a un voltage inferior però proper als 9V. Per assegurar un nivell de distorsió acceptable en la modulació del senyal que produirà el cristall és molt convenient deixar aquest marge de 0,5V.
La sortida del cristall de quarz es connecta a l'antenna mitjançant un "adaptador d'impedàncies" constituit per un "adaptador en L" (inductància variable i condensador variable). Variant el valor de la inductància i de la capacitat d'aquests elements s'aconsegueix introduir la màxima quantitat d'energia possible a l'antenna i per tant emetre la màxima quantitat d'energia possible. Si heu construit el receptor AM el podeu fer servir per a mesurar de forma qualitativa la quantitat d'energia emesa i us permetrà ajustar els valors de la capacitat i l'inductància. Com més energia s'emet més alta sona la ràdio.
L'antenna consisteix en un cable llarg de fins a 75 metres, per a longituts inferiors hi haureu de connectar una inductància en sèrie amb l'adaptador d'impedàncies per a compensar les mancances de longitud, el valor d'aquesta inductància cal determinar-lo experimentalment intentant fer màxima la quantitat d'energia emesa. El pol negatiu de la bateria s'ha de connectar a una presa de terra (ex. una canonada de l'aigua).