Per produir so cal que una superfície vibri. Tots coneixem l'exemple típic del tambor, que consta d'una membrana que en ser colpejada es mou amunt i avall amb una freqüència que depèn de la tensió de la membrana.
Un altaveu és una aparell que fa vibrar una superfície cònica de paper o de plàstic (una membrana anomenada conus per motius evidents) a la mateixa freqüència que el corrent altern que reb d'un amplificador.
L'estructura és bàsicament la mateixa que la del micròfon que hem estudiat, però la membrana (o conus) és molt més gran per a poder emetre una quantitat important d'energia en forma de so. Normalment el conus és opac i no és possible veure'n l'interior.
En la fotografia de l'esquerra podem veure un altaveu; fixeu-vos que a la part central es pot intuir l'existència d'una bobina. A la fotografia de la dreta podeu veure els cables d'entrada i de sortida de la bobina. La peça de color negre de la part inferior és un iman molt potent.
 |
 |
En canvi, un petit altaveu amb el conus de plàstic, com els que es fan servir en les alarmes, ens permet veure el seu interior. Fixeu-vos en la bobina de la part central.
 |
 |
I pel darrera podem veure dues peces de coure on hi van soldats els dos cables provinents de la bobina.
Per què en els altaveus hi ha imans i bobines?
A la figura veiem que quan per un cable hi circula un corrent elèctric i aquest cable està summergit en un camp magnètic, aleshores sobre el cable apareix una força que és perpendicular al cable i al camp magnètic. Si s'inverteix el sentit del corrent en el cable aleshores la força també canvia de direcció. Per tant si es fa passar un corrent altern per un cable situat a dins del camp magnètic veurem que el cable vibra, és a dir, es mou endavant i endarrera ràpidament.
Si enlloc d'un cable posem una bobina (una bobina és un cable molt llarg que ocupa poc espai perquè està enrotllat) aleshores la força sobre la bobina és molt gran i pot arrossegar un conus de paper o de plàstic:
En un altaveu doncs, tenim una bobina de fil de coure molt prim situada a l'interior d'una ranura circular dins de la qual hi ha un camp magnètic molt intens creat per una estructura formada per un iman permanent molt potent i una estructura d'acer amb una permeabilitat molt elevada. La bobina és solidària amb un conus de paper o de plàstic que es subjecta mitjançant una subjecció flexible, anomenada anell de suspensió, a una circumferència metàl·lica que pertany a la pròpia estructura de l'altaveu. Aquesta subjecció és molt important, doncs determina la possició del conus quan per la bobina no hi passa corrent i permet el desplaçament amunt i avall del propi conus. L'anell de suspensió és una regió del propi conus, generalment amb un perfil ondulat, de manera que aquesta regió sigui elàstica i permeti la suspensió i el desplaçament del conus:
