2. EL
SO ES POT TRANSFORMAR EN CORRENT ALTERN:
EL MICRÒFON
Quan la membrana d'un tambor vibra (és a dir, puja i baixa), comprimeix i descomprimeix l'aire en contacte amb la membrana un cert nombre de vegades per segon. Això suposa la generació d'ones sonores (és a dir, de so), de la mateixa manera que quan "apretem" la superfície de l'aigua amb una pedra es generen ones.Les ones generades en l'aigua fan pujar i baixar els objectes que hi suren. Les ones acústiques fan vibrar els objectes que troben en el seu camí. Com més lleugers són els objectes, més es pot notar la vibració. El nombre de vibracions que es produeix cada segon és el que anomenem la freqüència del so. Els sons de freqüències baixes diem que són greus i els de freqüència alta diem que són aguts.
Per tant, si volem dissenyar un objecte que ens permeti detectar so, necessitarem en primer terme, una superfície lleugera que pugui vibrar fàcilment quan li arriba una ona sonora.
Un bon exemple n'és el timpà de la nostra oïda. L'oïda humana pot detectar sons compresos entre els 20 i els 20.000Hz. Ones sonores de freqüències més elevades no les podem sentir. D'aquests sons en diem ultrasons, i si que poden ser detectats per animals amb l'oïda més fina, com per exemple els gossos (que poden escoltar freqüències per sota de 35.000Hz, o els ratolins que arriben fins als 120.000Hz).
En l'oïda interna, la vibració del timpà es converteix en senyals elèctrics que es transmeten al cervell mitjançant nervis.
Un micròfon acompleix la mateixa funció que la nostra oïda, encara que el funcionament és força diferent. Un micròfon és un aparell capaç de produir un corrent altern de la mateixa freqüència que el so que li arriba. Per tant també converteix en electricitat les vibracions produïdes per un so.
Anem ara a estudiar les parts i el funcionament del micròfon de la foto (de micròfons n'hi ha de molts tipus). Si li treiem la tapa metàl·lica el que veiem és una membrana de plàstic molt fina i lleugera que porta enganxada una bobina per la part inferior:
Si retirem la membrana de plàstic podrem veure que la bobina està feta amb un cable extraordinàriament fi. Al cos del micròfon s'observa una ranura circular on normalment es troba allotjada la bobina. El cos del micròfon està constituit per un iman molt potent i una estructura de ferro. Això fa que a la ranura hi hagi un camp magnètic molt intens. Quan la membrana vibra, els cables de la bobina es mouen amunt i avall a l'interior del camp magnètic i això fa que es generi un corrent altern a la bobina.
|
|
El corrent altern generat per un micròfon, si es correspon a sons que podem escoltar, tindrà una freqüència compresa entre 20 Hz i 20 kHz.El corrent altern que genera el micròfon té una potència extremadament baixa. Per tant, sempre trobarem la sortida del micròfon connectada a un aparell anomenat preamplificador:
La sortida del preamplificador també està constituida per dos cables. Per aquests dos cables hi circula un corrent altern com el del micròfon però molt més potent.
