En els organismes unicel·lulars, la
cèl·lula està en contacte amb el medi que l'envolta i n'obté la matèria
i l'energia que necessita per a viure. Una única cèl·lula fa totes
les funcions de l'ésser viu.
En els éssers pluricel·lulars, la majoria de cèl·lules no estan en contacte directe amb el medi extern. En aquests éssers les funcions són més variades i complexes amb la qual cosa per a dur a terme totes les funcion es necessiten moltes cèl·lules que treballin coordinadament.
Les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars s'han especialitzat per a poder realitzar funcions específiques: captar l'aliment, transpotar oxigen...
Quan un individu es desenvolupa i creix, les cèl·lules que el formen es divideixen i es multipliquen. Algunes de les cèl·lules resultants adquireixen unes caracterśitiques particulars pel que fa a la forma, la mida, el contingut, els orgànuls, etc. que les fan especialment aptes per desenvolupar una funció particular. Aquest procés rep el nom de diferenciació cel·lular.
En les organismes pluricel·lulars, les cèl·lules de característiques similars s'agrupen i formen teixits. Aquests teixits s'organitzen en estructures més complexes i formen òrgans, que s'agrupen en aparells o sistemes.