La reproducció asexual és el procés a través del qual un organisme crea còpies genètiques idèntiques a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.
En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte en el cas de mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Tot i així, moltes espores són formes de vida altament resistents i poden esperar durant períodes molts llargs al restabliment d'unes circumstàncies favorables.
L'hidra
i
el llevat
són
capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació.
Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de
"separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts del
seu organisme en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com
l'hidra
i
la medusa,
també són capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les
plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció
vegetativa.
Altres tipus de reproducció asexual inclouen la bipartició,
la fragmentació,
la formació d'espores
i
la partenogènesi.
Reproducció sexual:
La reproducció sexual pot ser externa o interna. És externa quan la fecundació es produeix en el medi extracorporal i interna quan ocorre en l'interior. La reproducció externa suposa l'emissió coordinada d'òvuls o d'ous per part de la femella i d'esperma per part d'individus mascles. En canvi la reproducció interna es dóna quan la fecundació es produeix a l'interior del cos de la femella, que actua com a receptor i que aporta un o diversos òvuls, al mateix temps que el mascle aporta l'esperma. En el cas d'organismes hermafroditeses pot donar fecundació mútua o bé que cadascun dels organismes pren el rol de mascle o de femella. En els mamifers la reproducció sexual és interna.
